ActiFolio: Lliurament de l'activitat 3

Durant aquesta sisena i última entrega, he realitzat una reflexió crítica sobre el conjunt de les observacions prèvies, centrant-me en dues activitats de creació pròpia: un dibuix creatiu i no realista que retrata la societat actual, i una cançó interdisciplinària que sintetitza els conceptes treballats al llarg de les entregues.

En el dibuix, he buscat representar les fronteres i les diferències socials mitjançant formes abstractes i colors que dialoguen entre si, creant tensions visuals que simbolitzen els límits geogràfics, identitaris i socials. Aquesta peça està inspirada en l’obra de Francisco Mata Rosas i en com “el mar es converteix tant en un límit com en un pont” (Mata Rosas, 2000), de manera similar a com la nostra societat pot actuar com a espai de divisió o de connexió, depenent de les dinàmiques de poder i accés. Mitjançant traços desestructurats i l’ús d’elements simbòlics (figures fragmentades, cercles incomplets i conjunts oposats que s’intersequen), el dibuix plasma com les jerarquies socials i les posicions de privilegi modelen la convivència i les relacions socials.

Aquest procés creatiu m’ha permès aprofundir en la crítica a les barreres físiques i simbòliques, tal com apunta Clara Peya a Mujer Frontera (2021), en què el cos i l’espai esdevenen metàfores de límits socials. Inspirant-me en aquesta obra, he incorporat línies orgàniques que s’entrellacen per simbolitzar la complexitat de les interaccions humanes i la lluita constant per superar aquestes fronteres.

Pel que fa a la cançó, he integrat sons i ritmes que evoquen diferents paisatges sonors i realitats socials, un enfocament inspirat en el treball de Llorca (2017), qui descriu com “el paisatge sonor es vincula amb el context social i econòmic d’un lloc, reflectint les experiències de la seva gent”. Aquest enfocament m’ha permès explorar com el so no només narra una història (com vaig fer a l’entrega anterior amb el concert pedagògic al col·legi), sinó que també manifesta fronteres sonores i desigualtats invisibles.

Aquest procés ha estat complex, ja que la representació crítica d’aquestes dinàmiques sovint queda atrapada en el risc de simplificar realitats profundament complexes. Malgrat tot, he après que l’art interdisciplinari permet desdibuixar límits tradicionals, oferint una perspectiva més rica i inclusiva que posa en qüestió les jerarquies de poder.

Tal com suggereixen Kremer et al. (2018), les fronteres poden actuar com barreres o ponts, i aquestes activitats han servit com a eines per obrir espais de reflexió sobre com una educació inclusiva pot superar els límits imposats per les estructures socials. El procés ha evidenciat que, tot i els esforços, les fronteres materials i simbòliques persisteixen. Per exemple, les diferències en l’accés a eines tecnològiques van influir en la qualitat de les gravacions dels alumnes.

Aquest treball m’ha fet més conscient de la necessitat d’utilitzar l’art com a eina per transformar les diferències en oportunitats d’aprenentatge. Tanmateix, he trobat reptes com la resistència d’alguns alumnes a abordar temes socials a través de la seva expressió artística i la limitació de recursos materials. Malgrat això, he pogut comprovar que l’art interdisciplinar no només és un mitjà de creació, sinó també d’anàlisi crítica i transformació social.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1-lP9W5eM319sSq5n8bT4cQ1TnPUZ1TIk?usp=sharing

Durant aquesta cinquena entrega, l’anàlisi ja no s’ha centrat en explorar i reflexionar críticament sobre el nostre entorn físic i social a través de la creació de produccions artístiques dels meus alumnes/as (evidentment, després d’una activitat dissenyada i meditada per mi mateix, sempre amb una mirada cap a una educació inclusiva i orientada a la justícia social). Sinó, la reflexió ha girat al voltant de dues experiències de creació pròpia que integren disciplines artístiques diverses, i que em permeten aprofundir en la crítica a les barreres, diferències i fronteres presents en el nostre entorn educatiu i social.

La primera part del treball ha consistit en un retrat creatiu fet a llapis. Aquest retrat no és una representació realista sinó una interpretació artística que engloba les diferents personalitats, realitats socials i perspectives dels alumnes amb els quals treballo. Aquesta peça busca superar els límits tradicionals de l’espai de creació, reflectint la diversitat cultural, econòmica i social que configuren la seva quotidianitat i que he pogut analitzar en les quatre entregues anteriors. Aquesta obra s’inspira en els principis d’una observació contínua i crítica, com suggereixen Forné i Satorra (2022), que destaquen la importància d’utilitzar els recursos visuals per analitzar les qualitats socials i sensorials d’un context concret. Mitjançant aquest retrat, he intentat captar les múltiples identitats i possibilitats d’expressió que sovint queden amagades per les estructures jeràrquiques o desiguals de l’entorn educatiu.

La segona part del projecte s’ha centrat en la integració de la música i les arts plàstiques en un concert pedagògic. Amb el meu grup de música clàssica, hem realitzat una concert pedagògic per als alumnes del centre. Durant el concert, una caricatura en aquarel·la del nostre grup s’ha projectat com a fons. Aquesta decisió artística buscava substituir la imatge convencional (tot i que la caricatura que vaig realitzar, prèvia al concert pedagògic, està inspirada en una fotografia d’estudi del grup), per una reinterpretació humorística i creativa, promovent la reflexió sobre les barreres d’accés a la música clàssica i a les arts visuals. Com indica Llorca (2017) en el seu anàlisi del paisatge sonor com a reflex de les dinàmiques socials, aquesta experiència em va permetre observar com les reaccions dels alumnes variaven en funció del seu contacte previ amb la música clàssica i amb l’art. Alguns alumnes mostraven sorpresa i curiositat, mentre que altres experimentaven incomoditat o indiferència, evidenciant com les experiències culturals prèvies condicionen la percepció.

Aquestes exploracions m’han portat a identificar les fronteres socials, econòmiques i culturals que persisteixen a l’entorn educatiu, i a comprendre com aquestes poden ser reformulades des de la pràctica artística i creativa. La combinació d’arts plàstiques, música i so ha evidenciat el potencial d’aquestes disciplines per obrir espais de diàleg i reflexió que superen les limitacions tradicionals de l’aula, convertint-les en oportunitats per fomentar la comprensió mútua i el respecte per la diversitat. Tot i les dificultats inherents a aquest procés, aquestes experiències creatives han estat eines poderoses per transformar les barreres en ponts d’aprenentatge, apostant per una educació més inclusiva i igualitària. A més, han demostrat que una aproximació interdisciplinària pot generar una connexió més profunda entre els estudiants, enriquint la seva percepció cultural i millorant la seva capacitat d’expressió i interacció amb el món que els envolta.

IMATGES: https://drive.google.com/drive/folders/1kRjeU1hcwkjByUS_3XcNjtvBE2dFTlaA?usp=share_link